10 D’OCTUBRE DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL
Des del Grup SOM VIA volem incidir en la importància del dia d’avui. Per a tots els treballadors, usuaris i amics que en formen part, treballem perquè cada dia sigui 10 d’octubre. Volem adherir-nos a aquesta data internacional i volem apropar-vos una realitat de les persones que conviuen o treballen en l’àmbit de la salut mental a través d’un article redactat per una de les nostres monitores i integradora social, la Marta, que aprofitant que es celebra la Festa Major de la Llar Residència Mascaró, vol compartir la seva experiència:
Els professionals de la Llar Residència Mascaró ens esforcem cada dia per donar una visió més realista, transformant la mirada i trencant amb les falses creences que giren sobre les persones que viuen en una institució.
Volem apropar-nos a tothom que pateix les conseqüències de la malaltia mental, obrint els nostres braços, sentint que són acceptades i puguin anar guanyant l’autoconfiança. Crec que quan un s’apodera, és capaç de tot. Aquest és el nostre impuls a la residència, ajudant-los a canviar el sentiment d’inferioritat, estranyesa, judici, dubte i manipulació.
Tots en el meu equip creiem amb fermesa que s’ha d’afavorir a que les persones que viuen la llar no perdin els seus somnis i treballem pel seu propi autoconcepte de persona i la seva autoestima, fent la lluita pels seus drets un horitzó.
Les persones que viuen a la Llar Residència Mascaró treballen amb un objectiu rehabilitador per viure en la comunitat del barri d’Horta-Guinardó i els acompanyem en aspectes importants de la vida quotidiana: tasques domèstiques (rentar la roba, rentar els plats, parar taula, …) i de la comunitat (treballar, participació d’activitats veïnals, compres al mercat municipal..)
Per a mi una de les històries d’èxit més recents és la del Robert. Ell és un jove de 30 anys que va entrar a la Llar amb moltes ganes de canviar, tenir una vida normalitzada. Després d’un temps d’esforços, ha aconseguit anar a viure a un pis amb suport i actualment viu sol, treballa com a jardiner, cuida la seva imatge personal i l’alimentació.
Si alguna cosa he après com a monitora de la Llar Residència Mascaró és que cal treballar per posar en valor l’esforç que una persona amb trastorn mental fa respecte a un altre que no pateix aquest trastorn. Sovint tenen molta consciència de les seves pròpies limitacions, viuen atrapats i insatisfets, rebutjats o abandonats per les seves pròpies famílies amb un gran sentiment de soledat i exclusió i amb una gran càrrega de patiment.
Des de l’equip de la Llar Residència Mascaró treballem per estar al costat de les persones en qualsevol moment, escoltant-les i acollint-les. Ens agrada arribar i veure que tenen motius per somriure.
Marta Vicens,
Integradora social, Monitora de la Llar Residència Mascaró